Sa Meva col·lecció (I). Del Pong a la Switch

Sa Meva col·lecció (I).  Del Pong a la Switch

Des de sempre totes les societats han cercat formes d’entreteniment, formes de divertir-se i passar el temps. Els jocs  i les diferents formes de jugar sempre han format part important de la vida de les persones.

Daus, pepes de drap, bolles de vidre i tants i tants sintemes de joc que duen entre nosaltres milers d’anys.  I com totes les coses, els jocs també han anat evolucionant amb el pas dels temps i tal vegada la major revolució en el mon del entreteniment va arribar cap als anys 50 del segle passat Alexander S.Douglas va crear una versió compuretitzada del famós “ 3 en raya”. Poc més tard ( 1958) William Higginbotham, servint-se d’un programa informàtic amb un oscil·loscopi va crear el “Tennis for Two”. Aquest fou el primer videojoc que permetia jugar un jugador contra s’altre.

Aquests dos fets són considerats l’inici de l’era del videjoc, esdevenint-se aquella primigènia idea, en una industria  que actualment copa  el mon de l’oci mundial amb una facturació que duplica la del mon del cinema i de la música juntes. Només en Espanya va facturar  el 2018 1530 milions d’euros.

1970-1979: L'eclosió dels videojocs

Una fita important en l'inici dels videojocs va tenir lloc el 1971 quan Nolan Bushnell va començar a comercialitzar Computer Space, una versió del conegut  Space War.

Però l’ascensió dels videojocs va arribar amb la màquina recreativa Pong que és considerada la versió comercial de el joc Tennis for Two de Higginbotham. El sistema va ser dissenyat per A l'Alcom per Nolan Bushnell en la recentment fundada Atari.

El joc es va presentar el 1972 i va ser la pedra angular de l'videojoc com a indústria. Durant els anys següents es van implantar nombrosos avenços tècnics en els videojocs (destacant els microprocessadors i els xips de memòria). Van aparèixer en els salons recreatius jocs com Space Invaders (Taito) o Asteroids (Atari).

1980-1989: La dècada dels 8 bits

Els anys 80 van començar amb un fort creixement en el sector de l'videojoc encoratjat per la popularitat dels salons de màquines recreatives i de les primeres videoconsoles aparegudes durant la dècada dels 70.

Durant aquests anys destaquen sistemes com Oddyssey 2 (Phillips), Intellivision (Mattel), Colecovision (Coleco), Atari 5200, Commodore 64, Turbografx (NEC). D'altra banda en les màquines recreatives van triomfar jocs com el famós Pacman (Namco), Battle Zone (Atari), Pole Position (Namco), Tron (Midway) o Zaxxon (Sega).

El negoci associat a aquesta nova indústria va aconseguir grans coses en aquests primers anys dels 80, però no obstant això, el 1983 va començar l'anomenada crisi de l'videojoc, afectant principalment als Estats Units i Canadà, i que no arribaria a la seva fi fins a 1985.

 

Japó va apostar pel món de les consoles amb l'èxit de la Famicom (crconeguda a occident com a Nintendo Entertainment System, NES ), llançada per Nintendo el 1983 mentre a Europa es decantava pels microordinadors com el Commodore 64 o el Spectrum.

A la sortida de la seva particular crisi els nord-americans van continuar la senda oberta pels japonesos i van adoptar la NES com a principal sistema de videojocs. Al llarg de la dècada van anar apareixent nous sistemes domèstics com la Master System (Sega), l'Amiga (Commodore) i el 7800 (Atari) amb jocs avui en dia considerats clàssics com el Tetris.

A la fi dels 80 van començar a aparèixer les consoles de 16 bits com la Mega Drive de Sega i els microordinadors van ser lentament substituïts per les computadores personals basades en arquitectures d'IBM.

El 1985 va aparèixer Super Mario Bros, que va suposar un punt d'inflexió en el desenvolupament dels jocs electrònics, ja que la majoria dels jocs anteriors només contenien unes poques pantalles que es repetien en un bucle i l'objectiu simplement era fer una alta puntuació. El joc desenvolupat per Nintendo va suposar un esclat de creativitat. Per primera vegada teníem un objectiu i un final en un videojoc. En els anys posteriors altres companyies van emular el seu estil de joc.

En el camp de les recreatives, van destacar videojocs com Defender, Ral·li-X, Dig Dug, Bubble Bobble, Gauntlet, Out Run o Shinobi a més de produir-se un canvi pel que fa a la nacionalitat dels jocs passant a ser Japó la major productora.

Portàtils

Una altra branca dels videojocs que va créixer amb força va ser la dels videojocs portàtils. Aquests van començar a principis dels 70 amb els primers jocs completament electrònics llançats per Mattel o Casio entre d’altres els quals difícilment podien considerar-se com videojocs, i van anar creixent en popularitat gràcies a conversions de recreatives com les realitzades per Coleco o addictius microjocs com les Game & Watch de Nintendo . L'evolució definitiva de les portàtils com a plataformes de videojoc va arribar el 1989 amb el llançament de la Game Boy (Nintendo).

1990-1999: Arriba el  3D

A principis dels anys 90 les videoconsoles van donar un important salt tècnic gràcies a la competició de l'anomenada "generació de 16 bits" composta per la Mega Drive, la Super Nintendo Entertainmet de Nintendo, la PC Engine de NEC, coneguda com Turbografx a occident i la CPS Changer de (Capcom).

Al costat d'elles també va aparèixer la Neo Geo (SNK) una consola que igualava les prestacions tècniques d'un arcade però massa cara per arribar de forma massiva a les llars.

Aquesta generació va suposar un important augment en la quantitat de jugadors i la introducció de tecnologies com el CD-ROM, una important evolució dins dels diferents gèneres de videojocs, principalment gràcies a les noves capacitats tècniques.

Mentrestant diverses companyies havien començat a treballar en videojocs amb entorns tridimensionals, principalment en el camp dels PC, obtenint diferents resultats des de les "2D i mitja" de Doom, 3D completes de 4D Boxing a les 3D sobre entorns pre-renderitzats d'Alone in Dark.

Referent a les ja antigues consoles de 16 bits, el seu major i últim assoliment es produiria pel SNES mitjançant la tecnologia 3-D de pre-renderitzats de SGI, sent la seva màxima expressió jocs com Donkey Kong Country i Killer Instinct. També va sorgir el primer joc poligonal en consola, la competència de la SNES, Mega-Drive, va llançar el Virtual Racing, que va tenir un gran èxit ja que va marcar un abans i un després en els jocs 3D en consola.

Ràpidament els videojocs en 3D van ser ocupant un important lloc en el mercat, principalment gràcies a l'anomenada "generació de 32 bits" en les videoconsoles: Sony PlayStation i Sega Saturn (principalment al Japó); i la "generació de 64 bits" en les videoconsoles: Nintendo 64 i Atari jaguar.

 
Com a curiositat  consola de Sony va aparèixer després d'un projecte iniciat amb Nintendo (denominat SNES PlayStation), que consistia en un perifèric per SNES amb lector de CD. Però Nintendo va rebutjar la proposta de Sony, ja que Sega havia desenvolupat una cosa semblant sense tenir èxit, i Sony va llançar independentment PlayStation 1

Per la seva banda els arcades van començar un lent però imparable declivi segons augmentava l'accés a consoles i ordinadors més potents.

Per la seva banda els videojocs portàtils, producte de les noves tecnologies més poderoses, van començar el seu veritable auge, unint-se a la Game Boy màquines com la Game Gear (Sega), Linx (Atari) o la Neo Geo Pocket (SNK), encara que cap va poder fer-li front a la popularitat de la Game Boy, sent aquesta i els seus descendents (Game Boy Pocket,  Game Boy Light , Game Boy Color, Game Boy Advance, Game Boy Advance SP i Game Boy Micro ) les dominadores del mercat.

Cap a finals de la dècada la consola més popular era la PlayStation amb jocs com Final Fantasy VII (Square), Resident Evil (Capcom), Winning Eleven 4 (Konami), Gran Turisme (Polyphony Digital) i Metall Gear Solid (konami).

Finalment el 1998 va aparèixer al Japó la Dreamcast (Sega) i donaria començament a la "generació dels 128 bits".

2000- actualitat:  Potència

Al 2000 Sony va llançar la  PlayStation 2 i Sega va llançar una altra consola amb les mateixes característiques tècniques de la Dreamcast  . Microsoft entra a la indústria de les consoles creant la Xbox en 2001.

Nintendo va llançar el successor de la Nintendo 64, la Gamecube, i la primera Game Boy completament nova des de la creació de la companyia, la Game Boy Advance. Sega veient que no podria competir, especialment amb una nova màquina com la de Sony, va anunciar que ja no produiria maquinari, convertint-se només en desenvolupadora de programari en 2002.

Nintendo presentà una nova revolució amb ma Wii i els seu sistema de comandament inalambric , tot un èxit de vendes que arribà el 2006.  Pertanyent a la setena generació de consoles, al WII  és la successora directa de Nintendo GameCube i va competir amb la Xbox 360 de Microsoft i la PlayStation 3 de Sony. Nintendo va afirmar que Wii està destinada a una audiència més àmplia a diferència de les altres dues consoles.  Des del seu debut, la consola va superar a les seves competidores pel que fa a vendes.

Wii Sports ,Mario Kart Wii, Wii Sports Resort , Super Mario Galaxy, New Super Mario o Super Smash Bros. Brawl foren alguns del jocs més emblemàtics de la consola.

Però el que fou l’exit per la Wii fou el fracàs del la seva successora la WII U. Si la Wii destacà pels seus comandament novedososo, el fet de la la wii u inplantes un sistema amb dues pantalles (una d’elles  al comandament) que la feina mala de manejar; uñita auna mala campanya de publicitat va fer que la seva competidora la Xbox One i la Ps4 l’enfonsasin competament. No obstant Mario Sunhine, The Legend of Zelda: Wind Waker,

O Splatoon , donaren un bon exemple de la potència que tenia la màquina.

Xbox One és la tercera videoconsola de sobretaula de la marca Xbox, produïda per Microsoft. Forma part de les videoconsoles de vuitena generació, va ser presentada per Microsoft el 21 de maig de 2013 i fou  És la successora de la Xbox 360 i la predecessora de la Xbox Sèries X actualment competeix amb PlayStation 4 de Sony i Nintendo Switch de Nintendo.

PlayStation 4 oficialment abreujada com PS4  és la quarta videoconsola del model PlayStation.  Forma part de les videoconsoles de vuitena generació. Va ser anunciada oficialment el 20 de febrer de 2013 a l'esdeveniment PlayStation Meeting . Actualment és la consola més venuda a tot el mon i és el referent actual de la industria del viso joc.

Després de la decepció de la Wii U, Nintendo havia de sorprendre a tothom i per fer-ho va presentar la  Switch, una consola híbrida. Es pot utilitzar com a consola de sobretaula  o portàtil amb  seva pantalla tàctil LCD, o col·locada sobre una superfície gràcies al seu suport plàstic integrat sent així visible per diversos jugadors.

La Switch utilitza dos controladors sense fil anomenats en conjunt Joy-Con , descendent dels comandament de la Wii ( el Wii mote)

Nintendo va vendre més de 2, 74 milions d'unitats de la consola en el seu primer mes d'estar a la venda, superant la projecció inicial de 2 milions d'unitats que va fer la companyia, i convertint-se en la consola de sobretaula que més ràpid s'ha venut de la seva història. Les vendes de la Switch estaven molt lligades a les del videojoc aclamat per la crítica The Legend of Zelda: Breath of the Wild, que es va posar a la venda el mateix dia que la consola a tot el món.

El 20 de setembre de 2019, es va llançar al mercat una versió revisada de Nintendo Switch, mantenint la mida de la versió "antiga" i amb una major durada de la bateria. I a Finals de 2019 va sortir la versió Lite de la consola, més petita i portàtil però eliminant les seves possibilitats de connectar-la al televisor. 

I mentres tant amb les portàtils...

Per donar el relleu a la família Game Boy, l’any 2013 Nintendo presenta la seva Nintendo Ds , una consola de doble pantalla ( l’inferior tàctil) .  En aquells moments era la rival de la portàtil de Sony la PSP. La Ds va triomfar amb un èxit sense precedents i es va mantenir en el mercat dins la seva descontinuació l’any 2019, per donar pas a la Switch Lite.

Però com ja va passar amb la Game boy; la família de la Ds també va tenir múltiples integrants Ds, Ds Lite, Ds i , Ds i Xl, 3 Ds, 3Ds Xl,  New 3Ds Xl, 2 Ds, New 2 Ds Xl, presentar cada una noves prestacions respecte de l’anterior.